AUTOR: Empar Fernàndez i Judit Pujadó
TEMÀTICA: Humor i satirà
dimecres, 24 de juliol del 2013
dimarts, 4 de juny del 2013
EL MEU POBLE PREFERIT !
PRENAFETA
Aquest poble és petit, molt petit.
Prenafeta, és una pedania de Montblanc. Però no és una pedania normal, no! És... és especial! Allà hi viuen els meus tiets, cada any fam un dinar a casa seva, mengem paella de peix (que al meu germà i a mi, no ens agrada), ens banyem a la piscina... I el meu cosí el meu germà i jo, ens passem el dia jugant!
Tambè hi tinc uns amics de la colla, i cada dos mesos o així, anem a fer un sopar o un dinar, o una calçotada, a una de les seves dues cases.
Els meus amics tenen molts animals, i sempre els dono menjar a les seves dues ovelles, als seus conillets, a les seves gallines i al seu gos!
Cada any, per la mona, fem una excursió a algunamungtanya que s'hi pugui anar des de Prenajeta com per exemple, a la Torre del Moro, que hi vam anar l'any passat, o com al Tossal Gros, que hi vam anar aquest any.
Una amiga de la colla (l'Anna) i jo, sempre anem a la plaça, si és hivern anem a tocar neu, ja que a Prenafeta, cada any neva, i si és primavera, estiu o tardor, anem a fer fotos, a jugar a pilota...
Per Sant Joan el meu germà, el Marc i jo, anem a tirar petards a la plaça!
dissabte, 30 de març del 2013
dimecres, 13 de març del 2013
L'INTERNAUTA REPOSA
Ha pasat hores davant la pantalla
fet descobertes d'adreces i noms,
ha omplert de lletres i xifres i símbols
tot un disquet, gairabé ni sap com.
Ara es passeja, al caient de la tarda,
sota la dolça claror de ponent
que d'una tendra lluïssor rosada
cobreix les formes, amorosament.
Ha trepitjat un tou de fulles seques,
les que diuen adéu a la tardor
amb veu callada, mai oïda
entre les ratlles de l'ordinador.
La xiscladissa dels ocells als arbres,
aguda i penetrant , com violins,
li produeix com una esgarrifança,
com si l'esgarrinxessin pell endins.
Ran del camí, un hort amb tanques altes
llueix les branques d'un mandariner
que penja els fruits, com fanalets encesos
amb espurnes de sol, sobre el carrer.
La font que raja al mig de la placeta
esquitxa de brillants l'aire encantat.
És l'hora que els coloms hi van a beure...
Ell en copsa l'ardent fugacitat
i s'asseu un moment al banc de pedra,
i clou els ulls, com si volgués gravar
tot el que veu a la pantalla interna,
on mai cap "virus" no ho pugui esborrar:
ponent, fulles, ocells, els fruits, la calma
...i la font que no para de rajar...
fet descobertes d'adreces i noms,
ha omplert de lletres i xifres i símbols
tot un disquet, gairabé ni sap com.
Ara es passeja, al caient de la tarda,
sota la dolça claror de ponent
que d'una tendra lluïssor rosada
cobreix les formes, amorosament.
Ha trepitjat un tou de fulles seques,
les que diuen adéu a la tardor
amb veu callada, mai oïda
entre les ratlles de l'ordinador.
La xiscladissa dels ocells als arbres,
aguda i penetrant , com violins,
li produeix com una esgarrifança,
com si l'esgarrinxessin pell endins.
Ran del camí, un hort amb tanques altes
llueix les branques d'un mandariner
que penja els fruits, com fanalets encesos
amb espurnes de sol, sobre el carrer.
La font que raja al mig de la placeta
esquitxa de brillants l'aire encantat.
És l'hora que els coloms hi van a beure...
Ell en copsa l'ardent fugacitat
i s'asseu un moment al banc de pedra,
i clou els ulls, com si volgués gravar
tot el que veu a la pantalla interna,
on mai cap "virus" no ho pugui esborrar:
ponent, fulles, ocells, els fruits, la calma
...i la font que no para de rajar...
QUI SAP
Escriuré en un paper blanc
tot allò que li diria
i que no li goso a dir;
després, en forma de barca
plegaré el paper i a l'aigua
el deixaré navegar..
Potser el trobarà algun dia...
EL TROBADOR
Penso fer-me trobador,
seguir terres i cantar
a les dames dels castells
que em volguessin escoltar.
Sé que no totes són belles
ni tenen els cabells daurats
ni els ulls que semblen estrelles
ni els llavis ben dibuixats.
...Alguna deu ser graella.
i una altra, de cos neulit;
o tenir nas de patata,
ulls de peix o front pansit...
Aquestes, vull! Les boniques,
si escoltaven el meu cant,
no estarien tan contentes
ni m'ho agrairien tant.
Són les menys afavorides,
les fàcils d'acontentar;
volen creuen que el cantaire
no les pretén enganyar.
Penso que em correspondrien
amb bon sou
i tracte bo,
ja que el món no trobarien
millors cantaire que jo.
Em veuria de les dames
ben rebut i ben pagat;
i, de passada, els duria
un bri de felicitat.
dimecres, 20 de febrer del 2013
DISFRESSES...
Per carnaval, veureu quina disfressa
més rara m'he buscat:
em treuré del damunt tanta falòrnia
que ara em cobreix sense anar disfressat.
No riuré l'acudit que no té gràcia,
ni aplaudiré el discus que em sembla va;
i tampoc compraré,
pel què diran, allò que no em fa falta;
ni em posaré de puntetes per ser
d'una mida més alta
entre els més alts. Tindré la meva mida.
Tampoc m'arronsaré!
De tots els coneguts, preferiré
els de tota la vida;
aquells que de debò, pobres o rrics,
sé que són bons amics,
encara que no tinguin gran carrera
ni puguin oferir-me bon dinar,
que l'amistat es manté de primera,
també, amb nous i pa.
Potser que molts diran que no em coneixen,
sin m'hi presento així, camuflat
sota aquesr antifaç que no s'estila,
de la sinceritat.
més rara m'he buscat:
em treuré del damunt tanta falòrnia
que ara em cobreix sense anar disfressat.
No riuré l'acudit que no té gràcia,
ni aplaudiré el discus que em sembla va;
i tampoc compraré,
pel què diran, allò que no em fa falta;
ni em posaré de puntetes per ser
d'una mida més alta
entre els més alts. Tindré la meva mida.
Tampoc m'arronsaré!
De tots els coneguts, preferiré
els de tota la vida;
aquells que de debò, pobres o rrics,
sé que són bons amics,
encara que no tinguin gran carrera
ni puguin oferir-me bon dinar,
que l'amistat es manté de primera,
també, amb nous i pa.
Potser que molts diran que no em coneixen,
sin m'hi presento així, camuflat
sota aquesr antifaç que no s'estila,
de la sinceritat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)