dissabte, 15 de desembre del 2012
diumenge, 2 de desembre del 2012
MY FAVORITE PAINTING
This painting is "Dona amb flor a la boca" by Palau Ferre. Palau Ferre was a Catalan artist, he lived in Montblanc. Palau Ferre, in this painting, used yellow, green, red and blue colours.
In the painting there is a women and a rose. The women is sitting and she has a rose in her mouth.
In the painting there is a women and a rose. The women is sitting and she has a rose in her mouth.
dimecres, 14 de novembre del 2012
LA TORTUGA
La tortuga cançonera
a poc a poc fa camí.
Ha sortit de bon matí
per arribar la primera
a menjar-se l'enciam
de l'hort de la masovera.
El conill tenia fam;
ha sortit aquesta nit
i l'enciam s'ha cruspit!
La tortuga no s'enfada;
troba brotets de lletsó,
que florit també li agrada,
i se'ls menja amb fruïció.
Ja paguen la caminada.
a poc a poc fa camí.
Ha sortit de bon matí
per arribar la primera
a menjar-se l'enciam
de l'hort de la masovera.
El conill tenia fam;
ha sortit aquesta nit
i l'enciam s'ha cruspit!
La tortuga no s'enfada;
troba brotets de lletsó,
que florit també li agrada,
i se'ls menja amb fruïció.
Ja paguen la caminada.
diumenge, 4 de novembre del 2012
HISTORIA DE POR
QUE VA PASSAR ??
Era una nit d’aquelles d’estiu . Aquelles nits
càlides i caloroses en les que un no pot
dormir sense la finestra oberta. Aquella nit en un indret tenebrós va succeir
una catàstofe enorme. I la història començà així:
Era un dia assolellat, un dia perfecte per acampar
fora de la ciutat, a la muntanya .La Mar, la Ivette, la Sol i l’Aida unes noies
de 13 anys estaven molt il·lusionades per anar d’acampada amb el “profe”.
Havien fet una foguera maquíssima junt amb cinc sacs
de dormir. Estaven sopant al voltant de la foguera quan el professor va dir:
-Espereu-vos aquí nenes, ara vinc que he d’anar a fer
un riuet.
Elles no es
van moure però el professor no arribava i el van anar a buscar. De sobte de les entranyes d’aquell bosc
misteriós els va aparèixer un nen de cabells foscos i pàl·lid com la neu, d’uns
cinc o sis anys que els va dir cridant:
-Jo no hi tinc res a veure amb la mort d’aquell senyor,
ha estat ell! -I va assenyalar a la foscor -Ha estat ell ! -va dir mentre
seguia cridant.
Elles es van quedar horroritzades en sentir això i li
van preguntar a l’infant on era l’home que estava mort, i ell els va dir que el
seguissin i allí estava el professor tot pàl·lid i ensangonat. De sobte al nen
li va començar a sortir sang dels ulls i del cap. Era possible que aquell
marrec fos l’ànima del professor reencarnada en un nen molt expressiu ?
Al cap d’uns dies es va saber que rondava un ésser
camuflat pel bosc que buscava sang intel·ligent.
IEncara no se sap si aquell nen misteriós era el
professor o no !
dijous, 25 d’octubre del 2012
dimecres, 17 d’octubre del 2012
PLUGIM
Quina pluja tan dolça
llisca sobre les coses!
És un vel de carícies,
és un bres de cançó.
De les branques florides
pengen gotes perlades,
diamants que fulguren amb un lleu tremolor.
Quina pau! Quin silenci!
Una llum vellutada
difumina les formes,
i l'esguard, fascinat,
hi crea fantasiosos
camins de meravella
vers un món somniat.
llisca sobre les coses!
És un vel de carícies,
és un bres de cançó.
De les branques florides
pengen gotes perlades,
diamants que fulguren amb un lleu tremolor.
Quina pau! Quin silenci!
Una llum vellutada
difumina les formes,
i l'esguard, fascinat,
hi crea fantasiosos
camins de meravella
vers un món somniat.
dimecres, 3 d’octubre del 2012
dimecres, 26 de setembre del 2012
CAMILLO GOLGI
Va néixer el 7de juliol de 1843 a la ciutat de Corteno, situada a la regió de la Llombardia i actualment a la Província de Brescia. Fill d'un funcionari del departament mèdic, va estudiar medicina a la Universitat de Pàdua, on es graduà l'any 1865. Va iniciar la seva carrera laboral a la clínica psiquiàtra del criminòleg Lombroso, però aviat es va interessar per l'histologia. El 1872 va començar a treballar en el pavelló d'incurables d'un hospital a la ciutat d'Abbiategasso. Va exercir com a professor d'anatomia a les Universitats de Torí i Sirena i, posteriorment fou nomenat catedràtic d'histologia en la de Pavia, de
la qual va arribar a ser degà de la Facultat de Medicina, així com
rector.
Va morir el 21de gener de 1926 a la seva residència de la ciutat de Pavia, situada a la província del mateix nom.
Va morir el 21de gener de 1926 a la seva residència de la ciutat de Pavia, situada a la província del mateix nom.
Tot i els escassos mitjans amb els quals comptava va assolir importants resultats amb els seus experiments, entre els quals destaca el mètode de la tintura mitjançant el nitrat de plata, que va suposar una revolució en l'estudi al laboratori dels teixits nerviosos. Emprant aquest mètode, va identificar una classe decèl·lula nerviosa dotada d'unes extensions, o dentries, mitjançant les quals es connecten entre si altres cèl·lules nervioses.
dimecres, 19 de setembre del 2012
diumenge, 12 d’agost del 2012
dijous, 24 de maig del 2012
diumenge, 15 d’abril del 2012
dijous, 29 de març del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)