LA TORTUGA

La tortuga cançonera
a poc a poc fa camí.
Ha sortit de bon matí
per arribar la primera
a menjar-se l'enciam
de l'hort de la masovera.


El conill tenia fam;
ha sortit aquesta nit
i l'enciam s'ha cruspit!
La tortuga no s'enfada;
troba brotets de lletsó,
que florit també li agrada,
i se'ls menja amb fruïció.
Ja paguen la caminada.

HISTORIA DE POR

                                                            QUE VA PASSAR ??

Era una nit d’aquelles d’estiu . Aquelles nits càlides i caloroses en les que un no  pot dormir sense la finestra oberta. Aquella nit en un indret tenebrós va succeir una catàstofe enorme. I la història començà així:

Era un dia assolellat, un dia perfecte per acampar fora de la ciutat, a la muntanya .La Mar, la Ivette, la Sol i l’Aida unes noies de 13 anys estaven molt il·lusionades per anar d’acampada amb el “profe”.

Havien fet una foguera maquíssima junt amb cinc sacs de dormir. Estaven sopant al voltant de la foguera quan el professor va dir:

-Espereu-vos aquí nenes, ara vinc que he d’anar a fer un riuet.

 Elles no es van moure però el professor no arribava i  el van anar a buscar.  De sobte de les entranyes d’aquell bosc misteriós els va aparèixer un nen de cabells foscos i pàl·lid com la neu, d’uns cinc o sis anys que els  va dir cridant:

-Jo no hi tinc res a veure amb la mort d’aquell senyor, ha estat ell! -I va assenyalar a la foscor -Ha estat ell ! -va dir mentre seguia cridant.

Elles es van quedar horroritzades en sentir això i li van preguntar a l’infant on era l’home que estava mort, i ell els va dir que el seguissin i allí estava el professor tot pàl·lid i ensangonat. De sobte al nen li va començar a sortir sang dels ulls i del cap. Era possible que aquell marrec fos l’ànima del professor reencarnada en un nen molt expressiu  ?

Al cap d’uns dies es va saber que rondava un ésser camuflat pel bosc que buscava sang intel·ligent.

IEncara no se sap si aquell nen misteriós era el professor o no !