AUTOR: Empar Fernàndez i Judit Pujadó
TEMÀTICA: Humor i satirà
dimecres, 24 de juliol del 2013
dimarts, 4 de juny del 2013
EL MEU POBLE PREFERIT !
PRENAFETA
Aquest poble és petit, molt petit.
Prenafeta, és una pedania de Montblanc. Però no és una pedania normal, no! És... és especial! Allà hi viuen els meus tiets, cada any fam un dinar a casa seva, mengem paella de peix (que al meu germà i a mi, no ens agrada), ens banyem a la piscina... I el meu cosí el meu germà i jo, ens passem el dia jugant!
Tambè hi tinc uns amics de la colla, i cada dos mesos o així, anem a fer un sopar o un dinar, o una calçotada, a una de les seves dues cases.
Els meus amics tenen molts animals, i sempre els dono menjar a les seves dues ovelles, als seus conillets, a les seves gallines i al seu gos!
Cada any, per la mona, fem una excursió a algunamungtanya que s'hi pugui anar des de Prenajeta com per exemple, a la Torre del Moro, que hi vam anar l'any passat, o com al Tossal Gros, que hi vam anar aquest any.
Una amiga de la colla (l'Anna) i jo, sempre anem a la plaça, si és hivern anem a tocar neu, ja que a Prenafeta, cada any neva, i si és primavera, estiu o tardor, anem a fer fotos, a jugar a pilota...
Per Sant Joan el meu germà, el Marc i jo, anem a tirar petards a la plaça!
dissabte, 30 de març del 2013
dimecres, 13 de març del 2013
L'INTERNAUTA REPOSA
Ha pasat hores davant la pantalla
fet descobertes d'adreces i noms,
ha omplert de lletres i xifres i símbols
tot un disquet, gairabé ni sap com.
Ara es passeja, al caient de la tarda,
sota la dolça claror de ponent
que d'una tendra lluïssor rosada
cobreix les formes, amorosament.
Ha trepitjat un tou de fulles seques,
les que diuen adéu a la tardor
amb veu callada, mai oïda
entre les ratlles de l'ordinador.
La xiscladissa dels ocells als arbres,
aguda i penetrant , com violins,
li produeix com una esgarrifança,
com si l'esgarrinxessin pell endins.
Ran del camí, un hort amb tanques altes
llueix les branques d'un mandariner
que penja els fruits, com fanalets encesos
amb espurnes de sol, sobre el carrer.
La font que raja al mig de la placeta
esquitxa de brillants l'aire encantat.
És l'hora que els coloms hi van a beure...
Ell en copsa l'ardent fugacitat
i s'asseu un moment al banc de pedra,
i clou els ulls, com si volgués gravar
tot el que veu a la pantalla interna,
on mai cap "virus" no ho pugui esborrar:
ponent, fulles, ocells, els fruits, la calma
...i la font que no para de rajar...
fet descobertes d'adreces i noms,
ha omplert de lletres i xifres i símbols
tot un disquet, gairabé ni sap com.
Ara es passeja, al caient de la tarda,
sota la dolça claror de ponent
que d'una tendra lluïssor rosada
cobreix les formes, amorosament.
Ha trepitjat un tou de fulles seques,
les que diuen adéu a la tardor
amb veu callada, mai oïda
entre les ratlles de l'ordinador.
La xiscladissa dels ocells als arbres,
aguda i penetrant , com violins,
li produeix com una esgarrifança,
com si l'esgarrinxessin pell endins.
Ran del camí, un hort amb tanques altes
llueix les branques d'un mandariner
que penja els fruits, com fanalets encesos
amb espurnes de sol, sobre el carrer.
La font que raja al mig de la placeta
esquitxa de brillants l'aire encantat.
És l'hora que els coloms hi van a beure...
Ell en copsa l'ardent fugacitat
i s'asseu un moment al banc de pedra,
i clou els ulls, com si volgués gravar
tot el que veu a la pantalla interna,
on mai cap "virus" no ho pugui esborrar:
ponent, fulles, ocells, els fruits, la calma
...i la font que no para de rajar...
QUI SAP
Escriuré en un paper blanc
tot allò que li diria
i que no li goso a dir;
després, en forma de barca
plegaré el paper i a l'aigua
el deixaré navegar..
Potser el trobarà algun dia...
EL TROBADOR
Penso fer-me trobador,
seguir terres i cantar
a les dames dels castells
que em volguessin escoltar.
Sé que no totes són belles
ni tenen els cabells daurats
ni els ulls que semblen estrelles
ni els llavis ben dibuixats.
...Alguna deu ser graella.
i una altra, de cos neulit;
o tenir nas de patata,
ulls de peix o front pansit...
Aquestes, vull! Les boniques,
si escoltaven el meu cant,
no estarien tan contentes
ni m'ho agrairien tant.
Són les menys afavorides,
les fàcils d'acontentar;
volen creuen que el cantaire
no les pretén enganyar.
Penso que em correspondrien
amb bon sou
i tracte bo,
ja que el món no trobarien
millors cantaire que jo.
Em veuria de les dames
ben rebut i ben pagat;
i, de passada, els duria
un bri de felicitat.
dimecres, 20 de febrer del 2013
DISFRESSES...
Per carnaval, veureu quina disfressa
més rara m'he buscat:
em treuré del damunt tanta falòrnia
que ara em cobreix sense anar disfressat.
No riuré l'acudit que no té gràcia,
ni aplaudiré el discus que em sembla va;
i tampoc compraré,
pel què diran, allò que no em fa falta;
ni em posaré de puntetes per ser
d'una mida més alta
entre els més alts. Tindré la meva mida.
Tampoc m'arronsaré!
De tots els coneguts, preferiré
els de tota la vida;
aquells que de debò, pobres o rrics,
sé que són bons amics,
encara que no tinguin gran carrera
ni puguin oferir-me bon dinar,
que l'amistat es manté de primera,
també, amb nous i pa.
Potser que molts diran que no em coneixen,
sin m'hi presento així, camuflat
sota aquesr antifaç que no s'estila,
de la sinceritat.
més rara m'he buscat:
em treuré del damunt tanta falòrnia
que ara em cobreix sense anar disfressat.
No riuré l'acudit que no té gràcia,
ni aplaudiré el discus que em sembla va;
i tampoc compraré,
pel què diran, allò que no em fa falta;
ni em posaré de puntetes per ser
d'una mida més alta
entre els més alts. Tindré la meva mida.
Tampoc m'arronsaré!
De tots els coneguts, preferiré
els de tota la vida;
aquells que de debò, pobres o rrics,
sé que són bons amics,
encara que no tinguin gran carrera
ni puguin oferir-me bon dinar,
que l'amistat es manté de primera,
també, amb nous i pa.
Potser que molts diran que no em coneixen,
sin m'hi presento així, camuflat
sota aquesr antifaç que no s'estila,
de la sinceritat.
GUERRA I PAU
El foc i l'aigua han discutit
al fons del bosc, per una juguesca.
Quan l'una crida, l'altre s'encrespa
i deixen l'aire ple de neguit.
Tanta cridòria, a què treu cap?
Parlen de vents i de flamarades,
de llamps i trons i de nuvolades.
Per què es barallen? Ningú no ho sap.
Ni l'un ni l'altra no ens ho diran.
s'han embestit talment dues feres:
(són quatre gotes escadusseres
i un tou de brases agonitzant!)
De tal manera s'han esforçat
que la baralla és acabada:
la brasa, humida, ja és apagada;
de calor, l'aigua s'ha evaporat.
Al clot del bosc torna a haver-hi pau;
per entre flors i cuques amigues,
hàbils com sempre, passen formigues
duent engrunes cap al seu cau.
al fons del bosc, per una juguesca.
Quan l'una crida, l'altre s'encrespa
i deixen l'aire ple de neguit.
Tanta cridòria, a què treu cap?
Parlen de vents i de flamarades,
de llamps i trons i de nuvolades.
Per què es barallen? Ningú no ho sap.
Ni l'un ni l'altra no ens ho diran.
s'han embestit talment dues feres:
(són quatre gotes escadusseres
i un tou de brases agonitzant!)
De tal manera s'han esforçat
que la baralla és acabada:
la brasa, humida, ja és apagada;
de calor, l'aigua s'ha evaporat.
Al clot del bosc torna a haver-hi pau;
per entre flors i cuques amigues,
hàbils com sempre, passen formigues
duent engrunes cap al seu cau.
DIVERSITAT
Una gosseta de color canyella
que estàasseguda damunt del sofà
mentre el seu amo l'acarícia
veu un peixet de color taronja
que neda solitari dintre d'un petit mar.
I el gos bordant es pregunta:
-Que en treu dins d'una peixera,
solitari i sense poder caminar?
I el peixet se'l mira:
-Què en treu el gos tot el dia assegut vora el sofà,
menjant sense parar
i sense poder nedar?
que estàasseguda damunt del sofà
mentre el seu amo l'acarícia
veu un peixet de color taronja
que neda solitari dintre d'un petit mar.
I el gos bordant es pregunta:
-Que en treu dins d'una peixera,
solitari i sense poder caminar?
I el peixet se'l mira:
-Què en treu el gos tot el dia assegut vora el sofà,
menjant sense parar
i sense poder nedar?
DIVERSITAT
Un bou de banyes llargues
que té la panxa plena
de tantes herbes fresques
que s'ha menjat,
plantat con una estàtua
està mirant com passa
un núvol d'estornells
sobre el seu cap.
Remugant es pregunta:
-Què en treuen, infeliços,
del cel, on no hi ha herba
per menjar?
Els estornells se'l miren:
-Què en treu, el bou, de l'herba,
si amb la panxa tan grossa
no pot volar?
que té la panxa plena
de tantes herbes fresques
que s'ha menjat,
plantat con una estàtua
està mirant com passa
un núvol d'estornells
sobre el seu cap.
Remugant es pregunta:
-Què en treuen, infeliços,
del cel, on no hi ha herba
per menjar?
Els estornells se'l miren:
-Què en treu, el bou, de l'herba,
si amb la panxa tan grossa
no pot volar?
diumenge, 27 de gener del 2013
dimecres, 16 de gener del 2013
dissabte, 15 de desembre del 2012
diumenge, 2 de desembre del 2012
MY FAVORITE PAINTING
This painting is "Dona amb flor a la boca" by Palau Ferre. Palau Ferre was a Catalan artist, he lived in Montblanc. Palau Ferre, in this painting, used yellow, green, red and blue colours.
In the painting there is a women and a rose. The women is sitting and she has a rose in her mouth.
In the painting there is a women and a rose. The women is sitting and she has a rose in her mouth.
dimecres, 14 de novembre del 2012
LA TORTUGA
La tortuga cançonera
a poc a poc fa camí.
Ha sortit de bon matí
per arribar la primera
a menjar-se l'enciam
de l'hort de la masovera.
El conill tenia fam;
ha sortit aquesta nit
i l'enciam s'ha cruspit!
La tortuga no s'enfada;
troba brotets de lletsó,
que florit també li agrada,
i se'ls menja amb fruïció.
Ja paguen la caminada.
a poc a poc fa camí.
Ha sortit de bon matí
per arribar la primera
a menjar-se l'enciam
de l'hort de la masovera.
El conill tenia fam;
ha sortit aquesta nit
i l'enciam s'ha cruspit!
La tortuga no s'enfada;
troba brotets de lletsó,
que florit també li agrada,
i se'ls menja amb fruïció.
Ja paguen la caminada.
diumenge, 4 de novembre del 2012
HISTORIA DE POR
QUE VA PASSAR ??
Era una nit d’aquelles d’estiu . Aquelles nits
càlides i caloroses en les que un no pot
dormir sense la finestra oberta. Aquella nit en un indret tenebrós va succeir
una catàstofe enorme. I la història començà així:
Era un dia assolellat, un dia perfecte per acampar
fora de la ciutat, a la muntanya .La Mar, la Ivette, la Sol i l’Aida unes noies
de 13 anys estaven molt il·lusionades per anar d’acampada amb el “profe”.
Havien fet una foguera maquíssima junt amb cinc sacs
de dormir. Estaven sopant al voltant de la foguera quan el professor va dir:
-Espereu-vos aquí nenes, ara vinc que he d’anar a fer
un riuet.
Elles no es
van moure però el professor no arribava i el van anar a buscar. De sobte de les entranyes d’aquell bosc
misteriós els va aparèixer un nen de cabells foscos i pàl·lid com la neu, d’uns
cinc o sis anys que els va dir cridant:
-Jo no hi tinc res a veure amb la mort d’aquell senyor,
ha estat ell! -I va assenyalar a la foscor -Ha estat ell ! -va dir mentre
seguia cridant.
Elles es van quedar horroritzades en sentir això i li
van preguntar a l’infant on era l’home que estava mort, i ell els va dir que el
seguissin i allí estava el professor tot pàl·lid i ensangonat. De sobte al nen
li va començar a sortir sang dels ulls i del cap. Era possible que aquell
marrec fos l’ànima del professor reencarnada en un nen molt expressiu ?
Al cap d’uns dies es va saber que rondava un ésser
camuflat pel bosc que buscava sang intel·ligent.
IEncara no se sap si aquell nen misteriós era el
professor o no !
dijous, 25 d’octubre del 2012
dimecres, 17 d’octubre del 2012
PLUGIM
llisca sobre les coses!És un vel de carícies,
és un bres de cançó.
De les branques florides
pengen gotes perlades,
diamants que fulguren amb un lleu tremolor.
Quina pau! Quin silenci!
Una llum vellutada
difumina les formes,
i l'esguard, fascinat,
hi crea fantasiosos
camins de meravella
vers un món somniat.
dimecres, 3 d’octubre del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)